1.- Com definiria l’emprenedoria corporativa ?

Les empreses sempre han vigilat què feien altres empreses i també els emprenedors que començaven. I sempre han invertit i adquirit altres companyies que els podien donar valors estratègics, comercials o de millora de producte. Però en els darrers anys s’ha donat una fenomen que obliga les empreses a practicar encara més aquesta dinàmica (que ja va ser descrita dins del concepte d’Innovació Oberta). El fenomen és l’alt grau de disrupció que avui hi ha. El canvi tecnològic mai havia estat tan accelerat i les innovacions són constants i ràpidament acceptades pels consumidors. Les noves propostes disruptives generen nous mercats i noves oportunitats. Però també suposen amenaces. Hi ha molts canvis que acaben afectant i qüestionen les empreses que operaven en un determinat àmbit. En aquest context, ha sortit un actor fonamental aportador de disrupció: les startups. Aquestes joves empreses, malgrat compartir molts elements amb les empreses tradicionals, tenen moltes diferències: fan propostes de productes, processos o nous models de negoci molt innovadors i amb risc, creixen molt ràpidament i busquen inversors externs per finançar aquesta velocitat, creixen amb el suport d’acceleradores, tenen un cultura de treball diferent, gestionen amb tècniques diferents (Lean startup, etc.), atreuen molt de talent jove,…. En definitiva, es mouen en un altre context. Però les empreses tradicionals en poden treure molt de fruit. Definiria doncs l’emprenedoria corporativa com les accions que fa una empresa tradicional per estar amatent a aquestes startups, per relacionar-s’hi comercialment, per invertir-hi i, fins i tot, per promoure’n la seva creació, amb estructures com incubadores i acceleradores.

 

2.- L’emprenedoria corporativa ho associem a  grans empreses.  Com es pot aplicar a les empreses catalanes ?

Efectivament, l’emprenedoria corporativa s’associa a companyies molt grans. També a companyies molt tecnològiques. Aquestes grans empreses han arribat a crear fons de capital risc, que inverteixen massivament i arreu del món en les noves startups que consideren els podran ser d’interès futur. Alguns exemples d’aquests fons de capital són Google Ventures, Intel Capital, GE Ventures, Samsung Ventures o Deutsche Telekom Capital Partners. Així, aquest darrer ha invertit 2.000 milions de dòlars en 200 empreses en els darrers 15 anys. Però no cal pensar en aquestes grans xifres per participar en aquest nou joc de la disrupció. No cal destinar-hi grans quantitats de diners. És més una qüestió de metodologia que no pas d’inversió. Un primer pas que pot fer (i que hauria de fer) qualsevol empresa catalana, a través dels seus responsables d’innovació, és assistir a esdeveniments on es concentren startups que mostren les seves tecnologies. N’hi ha molts arreu. A casa nostra, la major concentració és el 4YFN, on s’hi troben més de 500 startups, relacionades en aquest cas, amb la mobilitat. Més enllà, a Paris per exemple, el passat juny VivaTech va reunir més de 2.000 d’aquestes empreses. A Israel és conegut el TAU Innovation Day. També els Disrupt, que es fan a diverses ubicacions: Londres, San Francisco, Nova York… Avui hi ha també plataformes que permeten seguir aquestes joves empreses i els seus desenvolupaments. Amb tot això, avui ja veiem empreses catalanes que estan assumint aquesta nova realitat: Fluidra, Hotusa, Promaut, Sorigué, Ficosa, Agbar, Celsa, etc.

 

3.- Quins són els beneficis que aporta a les dues parts (empreses i startups) ?

Les empreses tradicionals troben en les startups idees i tecnologies innovadores, emergents, de desenvolupament car i incert. També flexibilitat i rapidesa. Tot això suposa un risc, que és assumit pels propis emprenedors i pels inversors que aquest busquen i integren a la nova empresa. L’empresa tradicional pot, des de posicions més o menys properes (que pot arribar a ser el d’inversor minoritari), seguir l’evolució de l’startup sense assumir la major part del risc de desenvolupament de la nova tecnologia. Les startups en definitiva són una plataforma de generació de noves tecnologies i innovacions de potencial interès per a les empreses tradicionals però sense la seva implicació directa. Són també una font de talent. Pel que fa a les startups, les empreses tradicionals els ofereixen concreció i connexió amb la realitat del mercat al qual es volen dirigir. També alguns dels molts actius que aquestes empreses tenen: línia de producció, xarxa de distribució, departament de R+D o de disseny, els directius de l’empresa com a mentors, etc.

 

4.- Quins instruments posa a l’abast de les empreses l’administració per promoure l’emprenedoria corporativa ?

La Generalitat té les següents línies de treball en aquest àmbit. En primer lloc, a través del Programa d’Emprenedoria Corporativa d’Acció, ajuda les empreses catalanes a implantar una metodologia de relació amb les startups. En segon lloc, hi ha la línia de préstecs partipatius dotada amb 10 milions d’euros i que aporta una conversió a les startups que reben una inversió per part d’empreses tradicionals. Finalment, la Generalitat organitza esdeveniments en els quals es tracta de fomentar la relació entre les startups i les empreses catalanes. Moltes de les actuacions de la Generalitat es fan en col·laboració amb el Consell de Cambres i les Cambres de Comerç catalanes, en el marc del conveni que relacina aquestes administracions.