0.    QUAN INNOVAR ?

Un dels reptes de les empreses és com gestionen el flux d’innovació oberta que necessiten per ser més competitives. Candy Innovation Model organitza el procés d’innovació en quatre fases: Reptes, idees, prototipatge i escalabilitat, amb filtres entre fases que analitzen l’impacte i els recursos necessaris.

Candy Innovation Model és una eina que permet a qualsevol empresa organitzar els reptes de gestió de la innovació, estimular idees, desenvolupar prototips i validar la seva escalabilitat local i global. El model combina mètodes nous i existents com Thinking Design, Canvas Model de negocis i Model Lean.

La majoria d’empreses no tenen processos d’innovació sistemàtics. Per a aquestes organitzacions, la innovació no és una cosa natural, sinó alguna cosa excepcional, generalment sense processos i rols clars. No obstant això, les empreses amb cultura de la innovació inclouen la gestió i organització de la innovació.

Quan haurem de innovar? És a dir, quan una innovació sistemàtica té més sentit que una gestió sistemàtica convencional?

Proposem utilitzar el Candy Innovation Model en aquestes circumstàncies:

• Quan les solucions tradicionals que oferim als usuaris no ofereixen prou valor.
• Quan hi ha tecnologies que qüestionen la nostra proposta de valor.
• Quan cal anticipar o respondre noves conductes socials.
• Quan hàgim de canviar l’escala sense augmentar els recursos.
• Quan altres organitzacions ofereixen solucions diferents.

D’altra banda, quan coneixem tots els ingressos i resultats d’un projecte, no necessitem innovar. En aquest cas, hauríem de seguir els models clàssics de Gestió de Projectes gestionant el temps, les persones, els recursos, el pressupost i la qualitat que s’esperava.

1.    IDENTIFICANT ELS REPTES (CHALLENGES)

El Candy Innovation Model es basa en la definició dels reptes de la innovació. Els reptes serveixen per centrar els esforços per establir un pont entre estratègia i innovació. Aquests reptes estratègics són l’origen de la innovació. Sense desafiaments, serà millor no començar.

Un repte és l’expressió d’un problema de resolució, una oportunitat de captura o una aspiració a desenvolupar.

Un repte podria ser:

• Un problema: L’Organització ha de respondre a una situació que cal resoldre. Per exemple: reducció de soroll o residus.
• Una oportunitat: Les noves tecnologies ofereixen noves maneres de resoldre problemes (antics o nous). Per exemple: els clients tenen un Smartphone que pot interactuar amb l’organització (compra, seguiment …). Al mateix temps, es pot assistir a nous mercats amb algunes modificacions de les nostres capacitats existents. Per exemple: es pot aplicar Internet de les Coses aplicades per gestionar el reg d’aigua per gestionar la il·luminació.
• Una aspiració: L’organització vol ser líder o referència en un tema especial (missió, visió, valors, tecnologia, …). Per exemple: ser una empresa de Zero Emissions.

2.    FILTRANT ELS REPTES (FILTER I)

Un cop definits els reptes estratègics, s’inicia el filtre, que se centra en aquells reptes que es consideren estratègics i apropiats per a l’organització.

El filtre serveix per centrar-nos en el tipus de desafiaments que creiem que tindran el major impacte en el seu desenvolupament estratègic.

Hem de tenir en compte:

• Impacte: quantes persones afecten cada repte? Es redueix el cost o augmenta les vendes l’impacte desitjat?
• Recursos: què hem d’invertir en termes de diners i persones de la nostra organització?
• Temps: quant de temps durarà el procés per resoldre el repte?
• Anem a prioritzar els reptes amb el major impacte i menys temps i recursos necessaris.
•  Governança: és fonamental definir el “organisme de decisió” que s’utilitzarà per al procés d’innovació

Recomanem:

• La decisió ha de ser estratègica, que impliqui el Consell d’Administració.
• El tauler hauria de ser transversal, incloent persones de diferents àrees per tal de llegir el desafiament d’una manera holística.

3.    IDEACIÓ

La fase d’ideació té la missió de generar idees per ajudar-nos a resoldre els reptes que hem identificat. Els processos d’ideació busquen moltes idees per acabar de seleccionar els pocs que pensem que realment serveixen per resoldre el repte de la innovació que hem proposat. Molt sovint l’ús d’idees no supera el 3-5%, de manera que tenir un gran volum d’idees és molt important.

En la fase d’ideació es poden realitzar diversos processos per obtenir idees per ajudar a resoldre els reptes.

Els diferents formats es descriuen a continuació:

1. Tallers: interns / externs
   Es recomana utilitzar metodologies per a tallers que promoguin mètodes de creativitat com l’observació d’usuaris, mapes d’empatia o eines associades amb Design Thinking.
   Els tallers podrien ser interns (només les persones formen l’organització) o incloure persones externes, desenvolupant-se en un format d’Innovació Oberta.
2. Open Call
   Una Open Call és una sol·licitud oberta d’idees per resoldre un desafiament obert a usuaris, empreses, empreses noves, … que proporcionen idees per a una possible solució a un repte particular.
   La convocatòria oberta ha d’anar acompanyada d’una explicació detallada del procés de participació, el procés de protecció de les idees presentades i la seva selecció.
   Una opció pel que fa a organitzacions molt grans és utilitzar una plataforma per a la gestió d’una gran quantitat d’idees (algunes són font tancada i altres fonts obertes gratuïtes).
3. Ecosistema de la innovació en la gestió:
   Identificar els actors principals de l’Ecosistema de la Innovació (vinculats a universitats, centres de recerca, usuaris, socis, clients i responsables de la seva pròpia organització) i articular-los per resoldre els reptes.

4.    FILTRANT LES IDEES (FILTER II)

Aquest segon filtre s’utilitza per seleccionar entre totes aquestes idees presentades que representen una oportunitat real per resoldre el repte de la innovació proposat.

Aquest filtre té una primera part de l’avaluació qualitativa en funció de les condicions de la idea seleccionada.

Les condicions poden ser:

• Restriccions organitzatives
• Restriccions legals
• Restriccions pressupostàries
• Factors polítics
• Lideratge del projecte

I hi ha una segona part del filtre basada en una matriu d’impacte similar a la utilitzada en el filtre I.

5.    DESENVOLUPANT PROTOTIPS

La fase de prototipatge és el pas de l’exploració. En aquesta fase avaluem la proposta de valor, es valida la interacció amb usuaris reals i es verifica el model de negoci (o sostenibilitat econòmica).

Aquesta fase és, per si mateixa, una fase de mitigació del risc. Tot el que fem és veure el potencial real de la idea per resoldre el repte i quin nivell de risc assumim. La gestió de la innovació és gestionar el risc.

1. Validació del concepte
   La fase d’exploració comença a validar el concepte (proposició de valor) exhaustivament. Detalla tots els elements clau. Responent clarament a preguntes com ara:
   • Quina és la proposta de valor?
   • Quina és la resposta al repte?
   • Qui i quantes persones té impacte?
   • Quins elements clau són necessaris per construir una proposta de valor
   • És la proposta de valor desenvolupada en altres organitzacions?
   • Quines restriccions trobarem per implantar la innovació.
2. Innovation Canvas
   Innovation Canvas és una matriu per mesurar la creació de valor d’una proposta de valor específic d’innovació. És una eina essencial per avaluar l’impacte potencial d’una proposta de valor, la seva viabilitat i la seva sostenibilitat econòmica.
   El Business Model Canvas d’Osterwalder és un mètode que incorporem en el desenvolupament d’aquesta fase.Segments de clients: qui és el nostre client o usuari?
   • Proposició de valor: quina és la solució que proposem?
   • Canals: Com lliurarem la nostra proposta de valor?
   • Relació amb els clients: com interactuem amb els clients?
   • Ingressos: quins ingressos esperem?
   • Actiu: quins béns necessitarem per proporcionar la proposta de valor?
   • Activitats: què activitats hem de desenvolupar?
   • Socis: quins socis estratègics necessitarem?
   • Estructura de costos: quin cost tindrem?
3. Prototipatge i iteració:
   Després de la síntesi de la Canvas d’Innovació per reduir el risc del projecte, és hora de provar la hipòtesi utilitzant l’enfocament del Desenvolupament del Client (“sortir de l’edifici”) basat en la metodologia de Lean Start-Up – Eric Ries. Per provar la hipòtesi i reduir la metodologia del risc del projecte, haureu d’estar “fora” per demanar als usuaris, compradors i socis potencials que obtinguin informació sobre tots els elements de Canvas Innovation. L’èmfasi és en l’habilitat i rapidesa amb què realitza un Producte Mínim Viable.

Totes les propostes de valor i la implementació en tots els MVP (producte mínim viable) podrien ser diferents. Un prototip podria ser un element bàsic o un objecte d’impressió 3D. Pot ser un programari que inclogui els elements bàsics d’una gran plataforma o un joc de rol que simula clients reals. Cada proposició de valor necessitarà un prototip. Totes les dades recollides en la relació del prototip amb el client real s’utilitzaran com a retroalimentació per tal d’adaptar o pivotar la Proposició de valor.

Aquest cicle es repetirà fins que finalitzeu el producte o el servei. Provar, redissenyar i fer petits canvis (iteracions) o grans canvis (pivots) sobre idees que no funcionen bé fins que valideu que són bones proposicions de valor per a tots els segments de clients.

6.    SELECCIONANT ELS MILLORS PROTOTIPS (FILTER III)

Una vegada que s’ha aplicat el Canvas Innovation, el prototip desenvolupat i provat amb els usuaris a través de les respostes rebudes, hem de repetir-les moltes vegades com sigui necessari per obtenir el producte / servei adequadament. A continuació, s’aplica l’últim procés Filter III.

Aquest és l’últim filtre i decideix quins projectes escala i què no. Projectes que poden rebutjar tornar a l’etapa de desenvolupament o disminuir definitivament.

Tots els projectes proporcionen experiència i coneixement a l’equip i a l’organització. La innovació és un procés d’aprenentatge.

7.    ESCALANT LOCAL I INTERNACIONALMENT

L’escalabilitat és l’última fase del model Candy Innovation.

Per procedir a l’ampliació de la proposta de valor, hauríem de fer un pla d’implementació.

Les persones responsables del pla d’escalada no coincideixen necessàriament amb les persones responsables de la fase de desenvolupament. Normalment, aquesta fase correspon a aquelles àrees que són directius d’operacions que s’ajusten a la proposta de valor habitual.

El Pla d’Escalabilitat incorpora un pla d’implementació i crear un sistema d’indicadors per mesurar l’impacte que té la proposta de valor seleccionada.

 

1. Avaluació local. Indicadors d’assoliment d’impacte.
   Els indicadors van mostrar que el propòsit real era el repte inicial del procés d’innovació.
2. Avaluació internacional. Indicadors d’assoliment d’impacte
   Indicadors específics que permeten escalabilitat de la solució a altres ciutats i entorns internacionals.

CONCLUSIONS

1. La innovació és un procés que hem de fer de forma sistemàtica.
2. Quan coneixem les entrades i els resultats d’un projecte, no necessitem innovar. Només cal fer gestió de projectes.
3. Candy Innovation Model comença amb els reptes. Sense reptes, no començar.
4. Els reptes podrien ser problemes, oportunitats o aspiracions
5. Hem de seleccionar els reptes que més impacten amb menys recursos i temps.
6. La innovació oberta ajuda a l’organització a rebre entrades externes d’emprenedors.
7. Podeu crear el vostre propi ecosistema d’innovació que us ajudarà en el procés d’ideació.
8. Hauríeu de seleccionar les idees que resolguin els reptes amb més impacte i menys recursos / temps.
9. Les millors idees han de ser prototipades per tal de validar-se amb clients reals.
10. Analitzar i seleccionar els millors pilots que es podrien escalar amb menys recursos i temps.
11. Escala localment abans d’escalar globalment.
12. Gestioneu la cartera de projectes dins del model Candy Innovation.