1.- Com definiria l’emprenedoria corporativa ?

Per tal de poder parlar tots un mateix llenguatge, podem acollir-nos a una definició comunament acceptada que interpreta l’emprenedoria corporativa com la creació del marc adequat per aconseguir organitzacions i empreses més innovadores, àgils i dinàmiques alhora que allibera el potencial emprenedor dels col·laboradors i treballadors.

Des d’una vessant més operativa i en base a les experiències viscudes com a centre tecnològic proper a les empreses, l’emprenedoria corporativa passa a ser una eina que forma part de l’estratègia empresarial, que permet una presa de decisions i una execució d’accions ràpides i àgils, alhora que incideix en la gestió i retenció d’aquell talent capaç d’aportar valor. Una manera d’innovar i d’esdevenir més competitiu, tenint en compte les singularitats pròpies de cada empresa.

 

2.- L’emprenedoria corporativa ho associem a  grans empreses.  Com es pot aplicar a les empreses catalanes ?

Probablement en aquest punt cal continuar fent pedagogia i difusió del concepte d’emprenedoria corporativa per tal de que pugui ser associat a tot tipus d’empreses, independentment de la seva dimensió, localització, sector o model de negoci i, alhora, que es pugui vincular a d’altres àmbits com la innovació, el desenvolupament tecnològic, l’aprofitament del talent, l’estratègia empresarial, el “mentoring”, la col·laboració i cooperació com a mecanismes d’ampliació de capacitats, el lideratge, la visió,…

Podríem continuar afegint termes que estan directament relacionats amb l’emprenedoria corporativa, però al tractar-se d’un element clau d’estratègia empresarial resulta lògic que adquireixi un abast tant ampli.

Donat el nostre entorn majoritari de petites i mitjanes empreses (i, sovint, molt petites) l’emprenedoria corporativa a Catalunya queda molt lligada als estils directius. Són moltíssimes les empreses catalanes que mostren i han mostrat un tarannà àgil, sostenible i, sobretot, adaptatiu.

Per a aquestes, poder aprofitar l’emprenedoria corporativa des de la seva doble vessant d’instrument per a la millora de la competitivitat i eina d’identificació i aprofitament de perfils diferenciats, ha esdevingut una oportunitat estratègica rellevant.

 

3.- Quins són els beneficis que aporta a les dues parts (empreses i startups) ?

Podem associar el concepte start-up a la figura que lidera les iniciatives denominada intraemprenedor. Per a aquesta, els avantatges de l’emprenedoria corporativa també són múltiples, ja que se li permet un accés a recursos (humans, tècnics, econòmics) de l’empresa que en un desenvolupament professional clàssic no tindria i li permeten desenvolupar les seves i altres propostes. Per altra banda, se li amplien a nivell de canvi d’escala les perspectives professionals alhora que acostuma a estar més ben retribuït ja que interpreta fàcilment les bondats de retribucions variables i per objectius.

També s’han de considerar, per a l’intraemprenedor, avantatges i beneficis menys materials, com la generació d’ambients dinàmics de treball, l’augment de la motivació del treballador, ja que passa a contribuir de forma directa en l’estratègia i el potencial creixement de l’empresa o l’obertura del seu àmbit relacional, ja sigui internament en la pròpia empresa o bé externament, passant a establir relacions amb perfils d’altres àmbits o fins i tot rebent formacions específiques que li permeten adquirir noves capacitats.

Des del punt de vista de les empreses, l’emprenedoria corporativa es visualitza com un instrument estratègic per a la generació de propostes  que aportin nou valor als models de negoci i que generin coneixement i creixement, és a dir, un instrument clau per a l’estratègia d’innovació de les empreses.

També les empreses troben en l’emprenedoria corporativa un molt bon recurs per al que hem mencionat de poder identificar perfils diferencials. En el fons, es tracta d’una manera òptima per a les dues parts, empresa i treballadors, de gestionar el talent, ja que el treballador es sent realitzat al veure com es materialitzen les seves propostes i les empreses es troben enfront una competència interna sana per als recursos disponibles.

Resulta també interessant el punt de vista d’un agent del sistema d’innovació com és un centre tecnològic ja que en els darrers anys hem pogut viure una evolució tecnològica a una velocitat impensable no gaire temps enrere. Aquesta evolució tecnològica ha suposat, en realitat, una situació de gestió del canvi de grans dimensions, ja que s’han vist afectats les estructures, els hàbits i els models de comunicació de totes les empreses. Això, entès com a oportunitat, ha resultat molt rellevant per a poder desplegar models d’innovació basats en la innovació oberta, en l’aprofitament de capacitats tecnològiques externes a les empreses i aportades per agents externs. Aquests models d’innovació oberta ens han deixat i ens deixen experiències que en demostren l’eficiència alhora de millorar la competitivitat empresarial, essent l’emprenedoria corporativa un dels camins recorreguts i amb potencial de recorregut.

 

4.- Com veuen el paper de Barcelona en l’ecosistema emprenedor internacional ?

Barcelona i el seu ecosistema emprenedor disposa d’uns actius molt significatius i abastament coneguts: des d’escoles de negocis i universitats de prestigi reconegut a nivell global, fins a un teixit empresarial extens i divers, passant per agents del sistema d’innovació com són els centres tecnològics.

El que realment suposa una oportunitat significativa d’impacte social és desplegar vincles eficients i intel·ligents entre tots els actors de l’ecosistema emprenedor i fer-ho sota criteris els criteris coneguts d’innovació oberta, admetent que la combinació de coneixements interns amb externs a les empreses permet accelerar i incrementar el potencial de competitivitat.

Com a centre tecnològic hem pogut viure experiències realment satisfactòries d’aquesta estratègia d’innovació i, el fet d’associar-ho a l’emprenedoria corporativa, dota a les empreses d’una capacitat d’adaptabilitat i d’impacte social molt rellevant, ja que es capta i es reté un talent de capacitats molt avançades.

 

5.- Des de Leitat com podeu ajudar a les empreses en aquest procés?

A nivell conceptual, Leitat ajuda a separar inicialment la innovació de la R+D industrial, contribuint a l’equilibri entre ambdues activitats, donant lloc a un balanç estable de despeses i riscos, ja que la R+D suposa una despesa mentre que la participació en projectes d’emprenedoria es pot considerar com a inversió i aquest balanç permet un major marge de maniobra per fer front a projectes d’innovació.

Des d’un punt de vista de gestió de la R+D industrial, Leitat apareix en el moment en que un projecte d’emprenedoria necessita actius (científics, tecnòlegs, espais, instal·lacions, maquinària,…). El model de Leitat permet que no es produeixi deteriorament d’actius (és un risc molt elevat, ja que els actius relacionats amb la R+D es deterioren molt ràpidament) i que es mantinguin vigent els dos grans valors dels projectes emprenedors: el producte i el tecnòleg que l’ha concebut.

Leitat no és competència de l’emprenedoria corporativa sinó que contribueix a que les actuacions en R+D siguin el més eficients possibles en termes de temps i diners i això li permet treballar tant per una start-up com per una gran empresa. Així, la R+D passa a ser de molt més valor per a la indústria i es torna a retrobar amb la innovació, entesa com a la materialització d’un model de negoci.

El punt de connexió entre les empreses i Leitat en relació a l’emprenedoria corporativa neix de quatre possibles orígens: el coneixement propi, el coneixement fruit de projectes amb terceres parts que decideixen valoritzar-lo, projectes originaris d’emprenedors o empreses i incubadores ja en marxa.

D’aquesta manera, la relació de Leitat passa a ser, per una banda, amb inversors que decideixen on invertir i, per altra banda, amb empreses interessades en models d’start-up’s d’àmbits tecnològics concrets.